Exposición de grabado y obra gráfica

Exposición de obra gráfica “Alumnes d'Il•lustració de l'Escola Illa -La poma enverinada“. Del 30 de abril de 2013 al 26 de mayo de 2013.

Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
Passeig Manresa, 22
08202 Sabadell, Barcelona
Tel.: 937 250 945
academia@fbellesarts.org
http://www.fbellesarts.org/
Horaris Sales d'exposicions: de dimarts a dissabte de 17:30 a 20:30 i diumenge de 12:00 a 14:00h.

Reseña: Com cada any l’Escola Illa presenta a l’Acadèmia l’exposició de final de curs de l’Alumnat de 2n d’Il•lustració de l’Escola Illa que enguany es sumen a la celebració del bicentenari del primer volum de contes infantils dels Germans Grimm, tornant a portar en primera plana el vertader sentit dels contes infantils.
 “I és que, com diria Umberto Eco, cap text cultural és innocent. I en aquest sentit, els contes dels germans Grimm no es queden gens curts, més aviat, tot el contrari. Ni els d’ells, ni els de la resta d’autors com, per exemple, H. C. Andersen o el mateix W. Disney. Tots han estat acusats, moltes vegades, d’explicar històries sàdiques i violentes censurables de cara al públic infantil.
Hem de tenir en compte que la majoria dels contes infantils tenen origen en històries i llegendes esgarrifoses. Per exemple, en el cas dels Grimm, en històries de la tradició oral alemanya destinades a adults per la seva violència i contingut sexual que ells mateixos –els Grimm– van haver d’anar suavitzant, per adaptar-les i que fossin acceptades pel públic burgés de l’època, arribant a “descafeïnar” el seu contingut més enllà del sempre molt recorregut happy-end moralitzant, fins a ser aptes, en format de contes, per al públic infantil. Per exemple, les rivalitats mare-filla del conte de Blancaneu es suavitzaren convertint l’homicida relació materno-filial en una relació entre madrastra i fillastra, fórmula semblant a la mateixa relació materno-filial al conte de Hansel i Gretel.
Com bé ha investigat l’especialista Estrella Cardona Gamio, tot i aquest “descafeïnament”, estem parlant d’històries sinistres, suavitzades com a contes educatius, però plenes d’horror. Tot i que cal recordar, paradoxalment, que els infants s’ho passen d’allò més bé –morts de por– escoltant històries de terror. I aquesta atracció per allò sinistre continua de grans i com més horror, més serveixen, aquestes històries, per condicionar la conducta futura –funció moralitzadora–, en el sentit que cal advertir els nens dels perills que poden sortir al seu encontre fins i tot des de les persones més properes i de moltes persones que aparenten ser una cosa i que després són tot el contrari.